Una donació, a canvi d'una lobotomia. Diners per un sanatori, a canvi de treure del cap d'una noia la mort del seu cosí, en Sebastian. Els estius eren per la mare, Mrs. Venable. A les Galàpagos van assitir, mare i fill, a la sortida, de l'ou, de milers de tortugues: corrien cap a l'aigua mentre tot de falcons es tiraven contra elles.
"Aquest és el veritable rostre de Déu".
L'estiu següent, el fill no vol la mare, prefereix anar de vacances amb la seva cosina, la Catherine.
El doctor investigarà en la ment de la noia, i es descobrirà com va morir en Sebastian.
Records i somnis. El mal del món i la vida cruel. Un sanatori decadent i un jardí exòtic. Tortugues i falcons. Una platja i un banyador blanc. Pells brunes i ulls brillants.
Qui no recorda l'aparició en escena, baixant en un muntacàrregues, de Mrs. Venables?
2 d'altres mans:
Quant ha aportat al cinema Tenesse Williams, amiga Samain...un dels grans guionistes encoberts: Un tranvía llamado deseo, La noche de la iguana, el Zoo de cristal...deu meu quin crack!
Antitot... els seus personatges marginats, inadaptats, perdedors, decadents, agressius, sensibles, emprenedors, dominants, desamparats... reflexen el xoc individu-societat amb tota una sèrie de matisos, perfectament definits per la seva ploma. Les adaptacions al cinema i al teatre, han permés que directors i actors de gran qualitat poguessin augmentar totes les possiblitats del personatge, de tal manera, que ens l'han fet tan proper i real que han deixat petjada en el record. Quan aquesta combinació arriba a posar la pell de gallina, no puc deixar de pensar que, a vegades, la perfecció es pot arribar a roçar.
Publica un comentari