05 octubre, 2007

...


... A xiuxiuejar a cau d'orella...

Más cuando el ataque de melancolía caiga
repentino, desde el cielo, como la nube que llora
y alimenta las flores marchitas,
y oculta la colina verde en un refugio de abril;
salía entonces tu pena en la rosa temprana,
o en el arco iris de una ola de sal y arena,
o en la riqueza de la redonda peonía;
y si tu amada su ira muestra,
aprisiona su mano suave, y deja que delire
y toma aliento de lo más profundo de sus ojos ausentes.
ODA A LA MELANCOLÍA de John Keats.


... A tremolar emocionada...

Però acabaria un moment en què el llibre estaria escrit, el tindria darrera meu, i penso que un xic de la seva claror cauria sobre el meu passat. Aleshores, a través d'ell, potser podria recordar la meva vida sense repugnància. Potser un dia, pensant precisament en aquesta hora, en aquesta hora trista en què espero, amb l'esquena encorbada, que arribi el moment de pujar al tren, potser em sentiria bategar el cor més de pressa i em diria: "Tot va començar aquell dia i en aquella hora". I arribaria a acceptar-me en el passat -només en el passat.
Cau la nit. Al primer pis de l'hotel Printania s'acaben d'il.luminar dues finestres. Els dipòsits de l'Estació Nova exhalen una forta olor de fusta humida: demà plourà a Bouville.
LA NÀUSEA de Jean- Paul Sartre.


... A llegir en veu alta...

La banshee (de ban, una mujer y shee, un hada) es una hada que acompaña y sigue a las viejas familias, sólo a aquellas, y se lamenta antes de una muerte.
Muchos la han visto cuando va gimiendo y retorciéndose las manos. El caoine, el grito funeral de los campesinos, se dice que es una imitación de aquel lamento. Cuando están presentes más de una banshee y gimen y cantan a coro...
LA BANSHEE de William B. Yeats.


... A veure surar una fulla...

I don't care
the low yellow
Moon loves me.
HAIKU de Jack Kerouac.

1 d'altres mans:

ragnarok ha dit...

La veu seria l'únic que falta en el bloc. Veu que xiuxiueja, veu que s'emociona, veu timbrada i alta... les esquitxades del riu Noosfera, són petites i senzilles, però no es pot negar el seu valor i categoria de joies... tot un luxe visual!