24 octubre, 2007

... tanco els ulls i (III)...

Outside my window is a tree
there only for me,
and it stands in the gray of the city,
no time for pity for the tree or me.
There is a world of pain
in the falling rain
around me.
Is there a reason for today?
Do you remember?
I can hear all the cries of the city,
no time for pity for a growing tree.
Outside my window is a tree
there only for me,
and it stands in the gray of the city,
no time for pity for the tree or me.

5 d'altres mans:

digue'm ariadna ha dit...

L'època més psicodèlica del slowhand!

ragnarok ha dit...

Aquí, els amiguismes amb en George Harrison, van deixar petjada en el gran Clapton... i posteriorment van donar fruit amb la genial Cocaine!

Poeta per un dia ha dit...

Amiguismes amb el Harrison i amb la nòvia del mateix, amor terrible que donaria lloc, com sempre ho fan els amors terribles, a cançons tan eternes com ara Layla o Have you ever loved a Woman. Bona tria de música Samain. Suposo que el Keats, si fos viu, tocaria blues blanc com el Clapton.

Quoèlet ha dit...

Molt bona la relació, Poeta. Jo trobo a Dickens en la veu trencada de Van Morrisson i a Baudelaire en la poesia de Lou Reed.

samain ha dit...

... Keats, Clapton a la guitarra i la veu trencada i ronca de la Janis... Dickens, Van Morrisson i el so de violins... Baudelaire, Lou Reed i la melodia d'un saxo... uns grans moments musicals...