L'Oliveiro és un poeta maleït. Seguit per la Mort, busca una dona que pugui volar.
"No se me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo; un cutis de durazno o de papel de lija. Le doy una importancia igual a cero, al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o con un aliento de insecticida. Soy perfectamente capaz de soportarles una nariz que sacaría el primer premio en una exposición de zanahorias; ¡pero eso sí! y en esto soy irreductible, no les perdono, bajo ningún pretexto, que no sepan volar. ¡Si no saben volar pierden el tiempo las que pretenden seducirme!"
El llit s'obrirà, i la dona que no sap volar caurà al forat. Dona terrestre, dona etèria. Poesies comercials per viure. Versos, "asados" i bars foscos. Plorar la digestió i el somni, plorar-ho tot i plorar-ho bé. La vaca, la mare, la veu de la consciència: "sempre t'has apartat de la gent abans d'aprendre a estimar-la". Publicitat a canvi de poder volar.
Pel.lícula intensa. Interessant barreja de poesia i trama. Una dosi justa: com el punt de cocció d'un "asado", o com la tensió continguda d'un tango. Un Buenos Aires de bohemia, amb l'enigmàtica presència de la Mort.
"Porque te tengo y no
porque te pienso
porque la noche está de ojos abiertos
porque la noche pasa y digo amor
porque has venido a recoger tu imagen
y eres mejor que todas tus imagenes..."
Qui no recordo a Mario Benedetti, vestit de comandant, recitant en alemany?
2 d'altres mans:
Pel.lícula interessant, més pel tema poètic i introspectiu del personatge i com veu les relacions, al meu gust. El guió està molt treballat. Van voler fer una segona part, i van fracassar (allò de segones parts no són bones, es demostra massa sovint en el món de l cinema).
Una segona part fluixa. Tot i que aquesta té moments que decauen una mica, en conjunt és interessant i el guió està ben treballat: no deu ser fàcil compaginar versos i trama.
Petonets ;)
Publica un comentari