El món de la superfície: una gran ciutat, de grans espais, belles construccions i el lloc on viu la classe d'èlit, els intel.lectuals i els propietaris.
El món subterrani: una ciutat sota la gran metròpolis, fosca, tenebrosa i el lloc on viu la classe obrera, alienada pel treball i oprimida.
La Maria, humil i en Freder, el fill del president: dos móns diferents, dues situacions que desapareixeran davant la presa de consciència.
Un científic i el seu robot antropomòrfic, que per interessos i per revenja, enganyaran a tots, fins que el foc i el destí descobrirà la mentida.
L'esperança d'una nova societat sense classes, on raó, treball i cor vagin de la mà.
Distopia futurista de la lluita de classes, estrenada quan el so encara no havia arribat. Un clàssic del cinema i un referent de l'expressionisme alemany de la mà de Fritz Lang.
4 d'altres mans:
Jeje m'agrada veure que no sóc l'únic freak que passeja per aquesta part de la blogosfera :D
Donada la immensitat blogosfèrica, no és d'estranyar que a vegades ens sentim com tancats en una antiga cabina telefònica (amb els mòbils l'extinció s'accelerarà), esperant el senyal a l'altre costat de l'aparell... ;D
Si haguéssim de nombrar els freaks que passen per aquesta pàgina i per moltes altres incloses en el seu radi d'acció crec que ens faltarien dits (i no precisament per què es tracti de freaks antropofàgics extremadament violents).
Samain: fins que arribarà el moment que ens enfilarem sencers dins la xarxa i ens barrejarem en un èxtasi carnal de uns i de zeros i esdevindres tot i res amb l'energia, el cosmos i l'amor!! Petonets!
Esperem que aquest moment de zeros i uns ballant dances frenètiques i dislocades, en plena follia del cosmos i l'energia, no acabi provocant danys colaterals derivats d'efectes papallones gegants, d'ales plenes de colors i pòlvores de fades, com les que la petita Campaneta deixava anar sobre el vaixell pirata per recòrrer l'univers capitanejat pel Peter Pan...
Publica un comentari