... A veure surar una fulla...
Hay pocas cosas
tan ensordecedoras
como el silencio.
HAIKU de Mario Benedetti.
... A xiuxiuejar a cau d'orella...
I had a dream, which was not all a dream.
the bright sun was extinguish'd, and the stars
did wander darkling in the eternal space,
rayless ans pathless, and the icy earth
swung blind and blackening in the moonless air;
morn came and went -and came, and brought no day,
and man forgot their passions in the dread
of his desolation; and all hearts
were chill'd into a selfish prayer for light.
DARKNESS de Lord Byron.
... A tremolar emocionada...
PUCK
Si nosotros, vanas sombras, os hemos ofendido,
pensad sólo esto y todo está arreglado:
que os habéis quedado aquí durmiendo
mientras han aparecido esas visones.
Y esta débil y humilde ficción
no tendrá sino la inconsistencia de un sueño;
amables espectadores, no nos reprendáis;
si nos concedéis vuestro perdón, nos enmendaremos.
Y, a fe de honrado Puck,
que si hemos tenido la fortuna
de escaparnos ahora del silbido de la serpiente,
procuraremos corregirnos lo antes posible.
De lo contrario, llamad a Puck embustero.
Así, pues, buenas noches a todos.
Dadme vuestras manos, si es que somos amigos,
y Robin es restituirá indemnizándoos.
SUEÑO DE UNA NOCHE DE VERANO de William Shakespeare.
... A llegir en veu alta...
Les preguntes imprecises, però, convenientment tractades, poden donar molt de si. No les hauriem de rebutjar mai per principi. Perquè sovint el problema no rau en les preguntes sinó en les respostes. Les preguntes han de ser vistes sempre com un estímul.
ATREVEIX-TE A PENSAR de Josep-Maria Terricabras.
2 d'altres mans:
Shakespeare tenia l'habilitat de saber acabar correctament les seves representacions. Tan a aquesta obra com a The Tempest, l'actor sempre demana "give me your hands" a l'audiència. Demana un aplaudiment, no l'espera de forma espontània, el sol·licita. D'altra banda, Darkness, quina tenebrositat més bella que destil·la Byron... Petonets!!
Acabaments demanant: Shakespeare demanava aplaudiments al públic, Chaucer demanava la gràcia a Jesús per la seva ànima en el dia del Judici final en els seus Chaucer's Retractions, al final dels seus contes, que finalitzen així:
"... thurgh the benigne grace of him that is king of kinges and preest over alle preestes, that boughte us with the precious blood of his herte,
so that I may ben oon of hen at the day of doome that shulle be saved. Qui cum patre etc.
Heere is ended the book of the Tales of Caunterbury compiled by Geffrey Chaucer, of whos soule Jesu Crist have mercy. Amen."
Ja dius bé, poeta: la foscor de Byron és de gran bellesa, i, en aquest cas, no demana sinó que exposa un tenebrós somni que no és un somni.
Petonets
;)
Publica un comentari