30 de setembre de 1955

'The Little Bastard' va per una carretera a velocitat moderada. El conductor i el copilot, veuen venir un Ford a gran velocitat. "Aquest noi ens ha de veure", diu el conductor. El cotxe acaba incrustat sota el Ford. El noi del Ford, viu. El copilot, viu. El conductor, mor.

"Sueña como si fueras a vivir para siempre, vive como si fueras a morir hoy."

James Byron Dean, 1931- 1955.

"Vive deprisa, muere joven y sé un bonito cadáver".

En Jimmy: esportista, miop, introvertit, rude, melancòlic i apassionat. En Jimmy volia ser actor.

"Para mi actuar es la forma más lógica que puede tener la gente para manifestar sus neurosis, es una necesidad y debemos expresarla."

En Jimmy llençava pedres contra una casa blanca, a L'Est de l'Eden.

En Jimmy conduïa un cotxe cap a un precipici, i va saltar a temps, a Rebelde Sin Causa.

En Jimmy es va fer ric i vell, a Gigante.

"Aunque viviera cien años, no tendría tiempo de hacer todo lo que quiero."

... Aquelles pel.lícules...

"Es preferible no viajar nunca con un hombre muerto"

Amb aquests mots, veiem un tren que de la costa civilitzada, va cap a l'oest sense llei. Viatgers cada cop més salvatges, mirats furtivament per un contable gris i poruc. Un embolic, un mort i una bala al pit. Comença un viatge interior, i com no apareix l'indi gros i bo: Nobody.

"Te conozco William Blake, he leído tus poemas, y en esta vida haces poesía con la pistola."

Dos personatges desconeguts, amb vocació d'esperits lliures. Un riu i una canoa, viatge iniciàtic, nits de foguera, rituals, somnis i una roca-oracle.

Pel.lícula on, es diu més que es parla. Blanc i negre per un oest distant al que estavem acostumats. Un indi que llegeix poesia, i en els mots del poeta reconeix els pensaments de la seva tribu. Compartiran camí l'home moribund i l'home viu, i els seus silencis ompliran de paraules la sala.

"Esa arma reemplazará tu lengua. Aprenderás a hablar a través de ella, y tus poemas ahora seran escritos con sangre."

... Aquelles pel.lícules...

La situació del moment només deixa dues alternatives: o menges o et deixes menjar. Un descampat, un edifici, i una colla de personatges curiosos, dignes precursors de "La Comunidad". Louision, expallasso, exmúsic i exalumne de Pep Bou arriba: busca feina i on dormir. Poca carn, però hi ha gana, es diu el carnisser-propietari-assassí. El noi es converteix en l'ajudant,veí de l'edifici i futur plat a taula. Els veïns tenen gana, cal trobar la manera de matar-lo. La Laurie l'avisa: "no surtis de nit", mentre el Carter continua amb els seus intents de seducció. Per les clavegueres, uns terroristes vegetarians volen acabar amb les desaparicions d'aquell edifici.

Viratges de color i tenebres, suspens i comèdia, estètica de còmic i situacions surrealistes.

Qui no recorda la sublim composició sonora quan es barregen tots els sons de cada planta de l'edifici?

tanco els ulls i...

'This dream never ends' you said

'this feeling never goes

the time will never come to slip away'

'This wave never breaks' you said

'this sun never sets again

these flowers will never fade'

'This world never stops' you said

'this wonder never leaves

the time will never come to say goodbye'

'This tide never turns' you said

'this night never falls again

these flowers will never die'.

Never die,

never die,

these flowers will never die.

'This dream always ends' I said

'this feeling always goes

the time always come to slip away'

'This wave always breaks' I said

'this sun always sets again

and these flowers will always fade'

'This world always stops' I said

'this wonder always leaves

the time always comes to say goodbye'

'This tide always turns' I said

'this night always falls again

and these flowers will always die'.

Always die,

always die,

these flowers will always die.

Between you and me

it's hard to ever really know

who to trust

how to think

what to believe.

Between me and you

it's hard to ever really know

who to choose

how to feel

what to do

Never fade, never die.

You give me flowers of love.

Always fade, always die.

I let fall flowers of blood.

... Petons, petons, petons...

Petons: per dir hola, per dir adéu, per felicitar, per donar el condol, per estimar, per traïr, per saludar, per curar, per acariciar, per gaudir, per tocar, per plaer... petons i més petons.

Petons: al front, a la galta, a la boca, als llavis, al coll, al cos, a tot el cos, a la pell, a la carn, als cabells, a la mà, als peus... petons i més petons.

Petons: dic ho sento, dic et desitjo, dic que no farà mal, dic que t'estimo, dic benvingut, dic que si, dic que gràcies, dic que s'ha acabat... petons i més petons.

Petons: de germà, d'amic, d'amant, de pares, de judes, de desconegut, de conegut, de compromís, de sinceritat, d'amor, de desig, de joc, d'hipocresia... Petons i més petons.

Petons: humits, càlids, freds, suaus, glaçats, dolços, tendres, aspres, desitjats, esperats, inesperats, sobtats, somiats, reciclats, forçats, intensos, roçant, prement, amb llengua, sense llengua... petons i més petons.

Tanco els ulls i recordo...

ho recordo.

Respiro i espero...

ho espero.

Corrien la cursa a Carros de Foc...

ho sento...

... no sé qui va guanyar.

I tu...?

... Runes...

Runes, només queden runes.

Records del que havia estat,

records del que no podria tornar a ser.

Només runes. Només records.

El temps havia conservat les pedres

i vestigis d'antigues parets,

per a no perdre la imatge

del que un dia va ser.

Però, per no perdre,

s'havia perdut tot.