... Pintures Rupestres...

Un sospir ressona per tota la caverna. Al fons, una torxa dóna llum i ombra: llum a l'espai més ample de la galeria, ombra a les parets de roca. Una ombra allargada, sospira. És un home alt i prim, de perfil dur i cos escanyolit. Els seus ulls, petits, lluents i negres, miren fixament la paret nua, compacta i freda, d'un intens color rogenc. Als seus peus, dues lloses, una gran i una petita, i pel terra tot de polsim. S'ho mira i fa un llarg sospir: no entendrà mai als homes, no els entendrà! S'ajup i els seus genolls fan soroll a branca trencada, la humitat el consumeix per dins. Agafa la llosa petita amb una mà, té forma còncava, i en la part deprimida hi ha aigua. Pessiga les pòlvores de la llosa gran, més plana, i cauen en l'aigua. Fins a cinc cops que ho repeteix. Amb un dit ossut ho remena: l'aigua tèrbola es tenyirà i s'espessirà, com tantes vegades ha vist. La pasta ha de tenir un tacte llefiscós, però agradable, i una olor a terra concentrada i aquell toc especial. El secret de familia, passat de pare a fill, com un dia ell farà amb el seu, quan ja les mans quedin tan rígides que no podrà pintar. S'aixeca i els genolls tornen a protestar, també ells perdran la flexibilitat i es tornaran roca. Tot arriba, ho sap prou. Mira la paret i sacseja el cap: si no fos necessari, si l'encàrrec no fos del cap de la tribu per contentar a la nova esposa... Fica el dit i el suca: està en el punt just. S'apropa a la paret amb recança: una escena de caça, és senzill! Però... vermell sobre vermell?! Això és un insult a la combinació de colors! El dit dibuixa la primera figura: qui mana, mana!





... Un relat, pels relats conjunts... ja perdonareu i sigueu indulgents...

... Aquelles pel.lícules (VI)...

El diagnòstic del pare. Educació casolana. La mare morta. Un peix de colors suïcida. Res d'afecte per ella, tot l'afecte pel nan de jardí. Un món interior, imaginatiu i propi. Un bar: la genet de circ, la malalta imaginària, el prosista fracassat, la cambrera que es peta els dits, l'amant gelós, i ella. Una casa: la portera que beu Oporto, l'home de vidre que pinta el mateix quadre de Renoir, el propietari de la verduleria obstinat per l'ordre, el jove aprenent de venedor i de pintor. Pedres planes al riu, imagina i mira. Una capseta i una fita: arreglar la vida dels altres. El fantasma del túnel del terror, el sex-shop, i l'àlbum de fotos del terra del fotomaton. Un noi estrany, una noia enigmàtica, i tres petons.

En Jeunet torna a jugar: amb els colors, la música, les imatges i les històries. El conte de la fada bona: que arregla als altres, i necessita que algú li digui que potser també ella necessita de la seva màgia. Trobades i destrobades, finals i començaments.

"Algú que coneix bé les dites, no té perquè ser dolent."

... tanco els ulls i (IV)...

Believe in magic believe in lore legend and myth

and the hand that guides in the cunning if hope the

weaving of dreams

and the lady of the lake takes my hand and leads me

to the holy isle and the fairy rings and the circles of

stone.

Forever and again

give me, give me, give me, deliverance.

Brother, sister, give me, give me

deliverance, deliver me.

Surrender to the wisdom of age and the spirits of time

remember our souls entwined for eternity

and the healing hand of the fairy queen will come to all

who have faith in her

and the apple tree will bear it's fruit in the gardens of

Avalon.

Forever and again

give me, give me, give me, deliverance.

Brother, sister, give me, give me

deliverance, deliver me.

Let me sleep for a while and dream of Avalon and the

Beltane fires

and a silent kiss steals away into the mist and out to the

lake

where the sword will rise again from the water into the

hands of the chosen one of the righteous one.

Forever and again

give me, give me, give me, deliverance

Brither, sister, give me, give me

deliverance, deliver me.

... Aquelles pel.lícules (V)...

L'Oliveiro és un poeta maleït. Seguit per la Mort, busca una dona que pugui volar.

"No se me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo; un cutis de durazno o de papel de lija. Le doy una importancia igual a cero, al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o con un aliento de insecticida. Soy perfectamente capaz de soportarles una nariz que sacaría el primer premio en una exposición de zanahorias; ¡pero eso sí! y en esto soy irreductible, no les perdono, bajo ningún pretexto, que no sepan volar. ¡Si no saben volar pierden el tiempo las que pretenden seducirme!"

El llit s'obrirà, i la dona que no sap volar caurà al forat. Dona terrestre, dona etèria. Poesies comercials per viure. Versos, "asados" i bars foscos. Plorar la digestió i el somni, plorar-ho tot i plorar-ho bé. La vaca, la mare, la veu de la consciència: "sempre t'has apartat de la gent abans d'aprendre a estimar-la". Publicitat a canvi de poder volar.

Pel.lícula intensa. Interessant barreja de poesia i trama. Una dosi justa: com el punt de cocció d'un "asado", o com la tensió continguda d'un tango. Un Buenos Aires de bohemia, amb l'enigmàtica presència de la Mort.

"Porque te tengo y no

porque te pienso

porque la noche está de ojos abiertos

porque la noche pasa y digo amor

porque has venido a recoger tu imagen

y eres mejor que todas tus imagenes..."

Qui no recordo a Mario Benedetti, vestit de comandant, recitant en alemany?

...

... a tremolar emocionada...

Escoltant els crits d'alegria que pujaven de la ciutat, Rieux pensava que aquella alegria estava sempre amenaçada. Perquè ell sabia el que la multitud joiosa ignorava i que es pot llegir en els llibres: que el bacil de la pesta mai no mor ni desapareix, que pot estar adormit durant desenes d'anys en els mobles i en la roba, que s'espera pacientment a les cambres, als cellers, a les maletes, als mocadors i als paperots, i que, potser, vindrà un dia en que, per a dissort i alliçonament dels homes, la pesta despertarà les seves rates i les enviarà a morir en una ciutat feliç.

LA PESTA d'Albert Camus.

... a veure lliscar una fulla...

Todo en calma;

penetra en las rocas

la voz de la cigarra.

Haiku de Matsuro Bashö.

... a xiuxiuejar a cau d'orella...

Forever falling night is a known

star and country to the legion

of sleepers whose tongue I toll

to mourn his deluging

light through sea and soil

and we have come

to know all

places

ways

mazes

passages

quarters and graves

of the endless fall.

Now common Lazarus

of the charting sleepers prays

never to awake and arise

for the country of death is heart's size.

VISION AND PRAYER II de Dylan Thomas.

... a llegir en veu alta...

Qui no comprén una mirada, tampoc compendrà una llarga explicació.

Proverbi àrab.