Jocs de nens, de nenes, d'infants, de criatures, de petits, de grans, de saltar, de còrrer, d'agafar, de tocar i parar, de ser i imitar, d'aprendre i pensar, d'enginy i habilitat, de perdre i guanyar.
Jocs per jugar i juguesques per fer.
Comencem a jugar, amb nosaltres mateixos, amb les joguines, i amb els altres. En el joc en i per l'equip, coneixem les nostres habilitats, descobrim què és guanyar i ens agrada. Dels jocs solitaris, als jocs de grups; dels jocs propis, als jocs de tots. Nous entreteniments i noves maneres de jugar. Apareixen els jocs de mirades, els d'enganys, i els de paraules no dites. Diversió sense regles, que ens atreu i ens omple de curiositat. Aprenem a jugar amb noves joguines i iniciem noves partides.
Jugant arribem a relacionar-nos, a conèixer i, també, a fer-nos mal. Cada cop menys innocents, cada cop més cruels, els nostres jocs ja no són els mateixos. Ens fem el joc, estirant i aguantant: juguen i juguem.
4 d'altres mans:
Aquesta vida és jugar. Mentre conservem aquesta fal·lera, que suposo que ens ve de la infància, tot va bé, significa que seguim vius. Encara que de vegades, perdre fa mal. Sobretot de grans.
El costat lúdic de la vida, i tant!
Però en el joc, no només pot fer mal el perdre, sinó, també: el com es juga, les trampes, que tu juguis o no, no saber de què va el joc, i d'altres coses que apareixen quan un no s'ho espera i fan canviar les regles (si és que n'hi havien) de cop i volta. A vegades més que jugar, sembla que et trobis enmig d'una partida començada i et limites a fer el que pots.
A mi m'agrada jugar. M'agrada el joc. Tot i que és veritat que sembla no haver-hi regles, a vegades ens les imposen, i a vegades ens les imposen, això fa que el joc sigui dinàmic, i en canviïn les regles durant el joc, així doncs, un joc complex, interessant i amb un final comú, objectiu del qual és... mirà d'arribar de la millor manera al final inevitable?
jeje, m'agrada com expresses tot allò que sent i penses, segueix així Samain!
Si que la vida és joc (i somni com deia el clàssic), però a vegades es complica: masses regles, coses que valen i que no, canvis que no saps d'on venen ni perquè queden establerts; i més que jugar tires i mous peça per una inèrcia que no saps ni d'on ve ni a on va. Així que més que jugar, ets a la partida intentant fer el paper que toca amb una mínima dignitat, en aquest dinamisme lúdic que sovint perd el caràcter festiu que hauria de tenir i es torna feixuc, molt feixuc.
Publica un comentari