Potser és qüestió de pluges o de sols, de músiques o de somnis, de portes o de finestres, de realitats o de quimeres, de camins brufats o de flors resplendents, de gotes d'aigua o de vels de boira, de cansaments desapareguts o de moments trobats.
Fa bonic passejar per aquesta terra d'olor a verd humit, d'aire fresc que acarona, de violins i flautes llunyanes, de veus d'aigua i veus de vent.
Els sons duen la sal del mar i la fusta del bosc, la lluna de la foscor i el sol de la claror, les boires baixes i els cels clars. Dibuixen el record d'una illa que es bressola en les imatges i s'omplen de tot allò que s'ha vist, que s'ha somiat, que s'ha desitjat i que s'ha viscut... de tot allò i de molt més.
3 d'altres mans:
La música s'escau molt a l'escrit. O és l'escrit el que s'escau a la música? Ara no ho sé.
M'agrada el text. Felicitats :)
El títol ho diu tot! És com si estiguessis a punt de tocar l'eternitat.
Ara me n'aniré a dormir amb melodies al cap! Salut!
Publica un comentari