24 febrer, 2008

... tanco els ulls i (VII)...



Cry-y-y... baby, cry baby, cry baby
Honey, welcome back home.
I know she told you,I know she told you that she loved you than I do,
Yeah, all I know is that she left you
And you swear that you just don't know why
But you know, honey, always, I'll always be around
If you ever want me
Come on and cry, cry baby, cry baby, cry baby
Uh honey, welcome back home.

Don't you know,honey,
Ain't nobody ever gonna love you the way I try to do?
Who'll take all your pain, honey, and all your heartache, too
And if you need me, you know, and I'll always be around
If you ever want me, come on and cry, cry baby,
Cry baby, cry baby, like you always sayin' to do.

And when you walk around the world, babe,
You said you'd try to look for the end of the road
You might find out later ththe road will end in Detroit
Honey, the road'll even end in Katmandu
You can go all around the world
Tryin'to find something to do with your life, babe,
When you only gotta do one thing well
You only gotta do one thin well to make it in this world
Babe, you got a woman waitin' for you there
All you ever gotta do is be good man one time to one woman
And that'll be the end of the road, babe!
I know you got more tears to share, babe
So come on, come on, come on, come on, come on
And cry, cry baby, cry baby, cry baby
Oh did you ever feel a little lonely, dear?
I want you to come on, come on to your mama now
And if you ever want a little love of a woman
Come on and baby, baby, baby, baby, cry baby.

15 febrer, 2008

Un arbre tatuat a l'esquena


S’havia enamorat. Ho va descobrir així, de cop. Intentava buscar en quin moment havia passat, en quin precís instant havia nascut aquell nou i estrany sentiment. Allò intens que l’estremia des de dins, més que cap altra cosa en el món. Allò que no entenia, però que el rosegava amb una ràbia desconeguda. Allò que mai havia sentit abans. Potser va ser aquell vespre, feia anys: ella havia anat a plorar, arrupida i arraulida a tocar seu, trencada per un dolor que desconeixia. Les seves llàgrimes li van semblar tan càlides i vives, que va desitjar ser el seu consol. A partir de llavors, quan la veia, només volia una cosa: olorar els seus cabells, reflexar-se en els seus ulls, acariciar la seva pell i besar la seva boca.

L’odiava. Només veure’l amb ella, el va odiar. Tenia clar que ell era el seu enemic, el seu rival. Ell, que era al seu costat. Ell, que jugava amb els seus rínxols. Ell, que es mirava en la foscor de la seva mirada. Ell, que gaudia del seu cos. Ell, que escoltava la seva veu arran d’orella sempre que ho volgués. Quan el veia, només desitjava una cosa: ser en lloc seu per poder olorar el seus cabells, reflexar-se en els seus ulls, acariciar la seva pell i besar la seva boca.

Aquella nit, la tempesta elèctrica no el deixava dormir. Estranys malsons el neguitejaven, i es va aixecar del llit mentre ella dormia. Des de la cuina, amb un got d’aigua a la mà, per la finestra va veure un llamp il.luminant aquella recargolada figura. Amb el reflex de la llum, una esgarrifança va recòrrer la seva esquena. Va deixar el got al marbre, i va sortir. Alguna força invisible l’empenyia. Era com si una veu profunda i tenebrosa guiés les seves passes. No ho volia, però no governava les seves cames. S’escoltava una mena de pregària que sortia de la clivellada presència, repetint a uns déus, una estranya lletania. Aquella veu que no acabava d’entendre, el duia cap a ell. Un cop allí, palplantat, ofegat per la seva olor de fusta i terra, envoltat per les paraules d’aquella oració, un llamp el va esquinçar per dins.

La mà va sacsejar de nou l’espatlla, i els ulls es van obrir lentament. El rostre somreia burleta i la veu suau el renyava.
-Mira que dormir-te aquí fora… Deus estar glaçat... anem…
Agafat de la seva mà, la va seguir. El va dur a dins d’aquella casa, i el va fer entrar.
-Treu-te la roba… quan t’he vist des de la cuina, he anat a preparar-te un bany calent… vas xop de rosada... què no ho veus?
El baf de l’aigua calenta omplia aquell lloc. Va mirar desconcertat al seu voltant, i va fer el que ella deia. Nu, davant seu, els ulls d’ella va brillar plens de vida.
-Des de quan tens un arbre tatuat a… ?
No va deixar que acabés de parlar. La seva mà la va enllaçar, duent-la cap a ell, abraçant-la entre els seus braços i prement-la contra el seu cos. Va olorar lentament els seus cabells, i aquells ulls van reflexar la seva imatge. A poc a poc, va acariciar la seva pell, fent lliscar la camisa de dormir a terra. I, finalment, va besar aquella boca tan desitjada. El baf de l’aigua calenta entelava els vidres i el mirall del bany, i l’olor dels cabells d’ella es va barrejar amb la seva olor de fusta i terra.

… Un relat, pels relats conjunts...

14 febrer, 2008

... Aquelles pel.lícules (VIII)...



La Mitzi Del Bra té una oferta per actuar a l'hotel de l'Alice Springs, al ben mig del desert roig d'Austràlia. L'acompanyaran: Bernadette Bassenger, que ha enviudat fa poc, i l'esbojarrada Felicia Jollygoodfellow, i Priscilla, un vell autobus pintat per l'ocasió.
Un viatge ple de preguntes i respostes, de trobades i topades, d'acceptació i de rebuig.
Dues setmanes de lluentons, sabates de plataforma, al so de Iwill Survive, Mamma Mia, Go West, de dues reines del drag, Mitzi i Felicia, i la coneguda transexual Bernadette.
Una nova feina i una nova vida ben lluny de Sidney.


Road-movie que va de la comèdia al drama, amb unes interpretacions per recordar, i, exel.lent guió i banda sonora. Tota una odissea divertida i intensa, per terres desèrtiques australianes.

Qui no recorda a Priscilla creuant el desert, Felicia dalt de la sabata i la música a tot drap?

10 febrer, 2008

8 de febrer de 2008

video

07 febrer, 2008

Difícil, difícil, difícil


Premi: do que es confereix públicament en reconeixement d'un mèrit, o per encoratjar algú.


Creació d'eseya, http://arteypico.blogspot.com/



Jurat: comissió encarregada d'examinar el mèrit relatiu, d'adjudicar els premis.


Veredicte de l'escriptor anònim, http://forats.blogspot.com/




Moltes gràcies anonymouswriter: pel teu regalet i amables paraules, per passejar-te per aquests post, per pensar que mereixo aquesta distinció, per... passar-me la difícil tasca d'escollir a cinc guardonats, que no sé si ho voldran o no! Cinc?! Amb el que em costa decidir-me per triar les coses... mmm... els escollits, que pertanyen al mateix col.lectiu i s'ho mereixen, són:


http://erestujohnwayne.blogspot.com


http://lafidels9mons.blogspot.com


http://vdeviolencia.blogspot.com


http://auryn-13.blogspot.com


http://wadyet.blogspot.com














03 febrer, 2008

... Cara/creu, cara/creu, cara/creu...


Blanc. / Negre.

Dia. / Nit.

Bo. / Dolent.

Món idíl.lic en pau. Lloc on no existeixen ni treball, ni propietat privada, ni privilegis, ni diferències racials. Indret d'harmònica coexistència entre l'ésser humà i la naturalesa. / Món apocalíptic en guerra. Lloc on l'opressió, el totalitarisme, les jerarquies i les desigualtats socials conviuen amb l'odi i la violència. Indret que destrueix l'ésser humà i la naturalesa.

Llum. / Foscor.

Calma. / Tempesta.

Realitat. / Fantasia.