31 març, 2008

El somni. Henri Rousseau, 1910.


Plovia, feia masses dies que plovia. Una pluja constant i continuada. Unes gotes fredes i gruixudes, que feien mal. Plovia fora i dins seu, des de feia massa temps. Caminava sense rumb, perduda. Els carrers semblaven deserts, buits. La solitud que l’omplia era dolorosa, massa. Tot s’havia acabat. Per més que plorés, per més que supliqués, era el final. Sense saber com, ni per què, s’ho havia trobat així, i no hi havia res a fer. Caminava amb els ulls humits, amb la roba i els cabells xops, i l’aigua regalimant pel seu rostre. No sentia el fred, ni la pluja. Només aquell dolor, dins seu, que la fragmentava. Quan es va adonar, era en un carreró sense sortida, un cul de sac ple de deixalles. Quina ironia. Va mirar al seu voltant, cansada, trista i sola. Hi havia un sofà de vellut, color vi, gastat i mullat. Hi va seure. Els records, les imatges, van barrejar-se caòticament dins seu, i allò la va acabar de trencar. Tot el seu cos es va sacsejar en un sanglot roent i profund. Les llàgrimes van començar a caure i aquella desesperació es va accentuar.

El so de les notes musicals, d’un instrument de vent, la va tornar a la realitat del carreró. La mirada perduda i encetada pel plor, es va fixar en un quadre mal emparat en altres mobles i trastos, vells i trencats, allí abandonats. El va agafar. Un aire suau i càlid la va envoltar. El va col.locar sobre la seva falda. Aquella melodia amarga i dolça a la vegada, sortia d’allí. Un personatge de color negre, a mig camí entre un home i un follet, tocava. El vent suau li duia l’olor d’aquelles flors blaves, grogues i blanques, i, d’aquelles plantes i matolls d’un verd radiant. La música li duia la remor de l’aire entre les fulles, els suaus roncs dels lleons, els moviments de la serp entre les bardisses, l’alegria dels micos i dels ocells exòtics en els arbres. Els seus dits van acaronar aquell tros de selva, de jungla, de paradís salvatge, idíl.lic i natural. La tonada amarga i dolça ressonava a cau d’orella, i va tancar els ulls, suaument, per escoltar-la dins, ben endins.

El rodamón que cada vespre dormia en el vell sofà del carreró, va arribar d’hora. Intrigat va buscar sense èxit. El sofà no hi era. La seva veu ronca va renegar tot apartant amb el peu unes robes mullades. Va mirar despectivament aquell quadre, pla a terra, en el lloc on durant nits hi havia el seu llit. Donant-li una puntada de peu, va marxar d’allí. Si hagués mirat, amb atenció, hauria trobat una noia nua en el seu sofà en el marge esquerre del quadre.


… Un relat, pels relats conjunts, proposta del març’08…

24 març, 2008

Estrany, estrany, estrany


Estrany de sorpresa, de curiositat i d'admiració.
Estrany de desconegut, d'aliè i d'inexplicable.
Estrany de rar, de diferent i d'inacostumat.
Estrany d'enyor, de nostàlgia i de trobar a faltar.
Estrany amb tu.
Estrany sense tu.
Estrany, molt estrany.

17 març, 2008

Leprechaun, Leprecaun, Leith phrogan



Sabater vell i menut, que pica i repica en el bosc, mentre fa un sabata. Només una, per descuit o xanxa, cada vegada. Així, d'una en una, omplirà de monedes d'or la seva olla. La seva fortuna quedarà enterrada en l'amagatall, que només desvetllarà en cas que perilli la seva llibertat. Però, vigila, no deixis que t'enganyi, no deixis de mirar-lo, o ell desapareixerà i el seu or no trobaràs.



A TRUE TALE.
About two centuries ago Molly Cogan of Kilmallock told the famous folklorist Thomas Crofton Croker about a leprechaun her grandfather had met, and even caught. It happened like this: one night as he went to the stable to tend his old mare, Grandpa Cogan heard something 'hammering, hammering, hammering just for all the world like a shoemaker making a shoe, and whistling all the time the prettiest tune he ever heard his whole life before.'

He guessed what might be making the sound and. remembering tales of leprechauns and their gold, he crept in. He looked around but 'never a bit of the little man could he see anywhere, but he heard him hammering and whistling and so he looked and looked, till at last did he see the little fellow.
'And where was he, do you think, but in the girth under the mare, and there he was with his little bit an apron on him, and a hammer in his hand, and he was so busy with his work, and he was hammering and whistling so loud, that he never minded my grandfather till he caught the leprechaun fast in his hand'.

"Faith I have you now," says he.

"And I'll never let you go till I get your purse, that's what I won't. So give it here to me at once now."

"Stop, stop!" cries the leprechaun.
"Stop till I get it for you!"

'So my grandfather, like a fool you see, opened his hand a bit and the little fellow jumped away laughing. And he never saw him any more, and never a bit of the purse did he get, only the leprechaun left his little shoe that he was making, and my grandfather was mad enough angry with himself for letting him go, but he had the shoe all his life. And my own mother told me she often saw it, and had it in her hand, and 'twas the prettiest little shoe she ever saw'.




Molts creuen, que si avui, dia de Sant Patrici, no portes cap peça de roba de color verd, per la nit, tindràs a un petit leprecaun pessigant-te les cames: tu tries, que avisat estàs.

12 març, 2008

10 de març de 2008

video

04 març, 2008

Jocs, jocs, jocs...




Jocs de nens, de nenes, d'infants, de criatures, de petits, de grans, de saltar, de còrrer, d'agafar, de tocar i parar, de ser i imitar, d'aprendre i pensar, d'enginy i habilitat, de perdre i guanyar.
Jocs per jugar i juguesques per fer.

Comencem a jugar, amb nosaltres mateixos, amb les joguines, i amb els altres. En el joc en i per l'equip, coneixem les nostres habilitats, descobrim què és guanyar i ens agrada. Dels jocs solitaris, als jocs de grups; dels jocs propis, als jocs de tots. Nous entreteniments i noves maneres de jugar. Apareixen els jocs de mirades, els d'enganys, i els de paraules no dites. Diversió sense regles, que ens atreu i ens omple de curiositat. Aprenem a jugar amb noves joguines i iniciem noves partides.

Jugant arribem a relacionar-nos, a conèixer i, també, a fer-nos mal. Cada cop menys innocents, cada cop més cruels, els nostres jocs ja no són els mateixos. Ens fem el joc, estirant i aguantant: juguen i juguem.