Aquelles pel.lícules (IX)

En l'oblit cauen les princeses que no són conegudes i

els déus exploten avergonyits.

Sons d'alfabets recitats entre la sorra,

omplen el vent del desert.

Jocs de guerra i de mort, plens de violència i injustícia,

reflexen el món dels adults.

Un país, trencat per uns i negat per altres,

és trossejat i només en deixen els bocins.

Una cultura que empresona,

col.loca traves a la imaginació i

tanca en la foscor llibertat i il.lusió.

A cops de roc fuig la vida.

A cops de veu s'aprèn a llegir.

A cops tossuts, una princesa oblidada

busca una escola

per aprendre a llegir i poder explicar històries boniques.

... Aquelles pel.lícules (VIII)...

La Mitzi Del Bra té una oferta per actuar a l'hotel de l'Alice Springs, al ben mig del desert roig d'Austràlia. L'acompanyaran: Bernadette Bassenger, que ha enviudat fa poc, i l'esbojarrada Felicia Jollygoodfellow, i Priscilla, un vell autobus pintat per l'ocasió.

Un viatge ple de preguntes i respostes, de trobades i topades, d'acceptació i de rebuig.

Dues setmanes de lluentons, sabates de plataforma, al so de Iwill Survive, Mamma Mia, Go West, de dues reines del drag, Mitzi i Felicia, i la coneguda transexual Bernadette.

Una nova feina i una nova vida ben lluny de Sidney.

Road-movie que va de la comèdia al drama, amb unes interpretacions per recordar, i, exel.lent guió i banda sonora. Tota una odissea divertida i intensa, per terres desèrtiques australianes.

Qui no recorda a Priscilla creuant el desert, Felicia dalt de la sabata i la música a tot drap?

... Aquelles pel.lícules (VII)...

El món de la superfície: una gran ciutat, de grans espais, belles construccions i el lloc on viu la classe d'èlit, els intel.lectuals i els propietaris.

El món subterrani: una ciutat sota la gran metròpolis, fosca, tenebrosa i el lloc on viu la classe obrera, alienada pel treball i oprimida.

La Maria, humil i en Freder, el fill del president: dos móns diferents, dues situacions que desapareixeran davant la presa de consciència.

Un científic i el seu robot antropomòrfic, que per interessos i per revenja, enganyaran a tots, fins que el foc i el destí descobrirà la mentida.

L'esperança d'una nova societat sense classes, on raó, treball i cor vagin de la mà.

Distopia futurista de la lluita de classes, estrenada quan el so encara no havia arribat. Un clàssic del cinema i un referent de l'expressionisme alemany de la mà de Fritz Lang.

... Aquelles pel.lícules (VI)...

El diagnòstic del pare. Educació casolana. La mare morta. Un peix de colors suïcida. Res d'afecte per ella, tot l'afecte pel nan de jardí. Un món interior, imaginatiu i propi. Un bar: la genet de circ, la malalta imaginària, el prosista fracassat, la cambrera que es peta els dits, l'amant gelós, i ella. Una casa: la portera que beu Oporto, l'home de vidre que pinta el mateix quadre de Renoir, el propietari de la verduleria obstinat per l'ordre, el jove aprenent de venedor i de pintor. Pedres planes al riu, imagina i mira. Una capseta i una fita: arreglar la vida dels altres. El fantasma del túnel del terror, el sex-shop, i l'àlbum de fotos del terra del fotomaton. Un noi estrany, una noia enigmàtica, i tres petons.

En Jeunet torna a jugar: amb els colors, la música, les imatges i les històries. El conte de la fada bona: que arregla als altres, i necessita que algú li digui que potser també ella necessita de la seva màgia. Trobades i destrobades, finals i començaments.

"Algú que coneix bé les dites, no té perquè ser dolent."

... Aquelles pel.lícules (V)...

L'Oliveiro és un poeta maleït. Seguit per la Mort, busca una dona que pugui volar.

"No se me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo; un cutis de durazno o de papel de lija. Le doy una importancia igual a cero, al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o con un aliento de insecticida. Soy perfectamente capaz de soportarles una nariz que sacaría el primer premio en una exposición de zanahorias; ¡pero eso sí! y en esto soy irreductible, no les perdono, bajo ningún pretexto, que no sepan volar. ¡Si no saben volar pierden el tiempo las que pretenden seducirme!"

El llit s'obrirà, i la dona que no sap volar caurà al forat. Dona terrestre, dona etèria. Poesies comercials per viure. Versos, "asados" i bars foscos. Plorar la digestió i el somni, plorar-ho tot i plorar-ho bé. La vaca, la mare, la veu de la consciència: "sempre t'has apartat de la gent abans d'aprendre a estimar-la". Publicitat a canvi de poder volar.

Pel.lícula intensa. Interessant barreja de poesia i trama. Una dosi justa: com el punt de cocció d'un "asado", o com la tensió continguda d'un tango. Un Buenos Aires de bohemia, amb l'enigmàtica presència de la Mort.

"Porque te tengo y no

porque te pienso

porque la noche está de ojos abiertos

porque la noche pasa y digo amor

porque has venido a recoger tu imagen

y eres mejor que todas tus imagenes..."

Qui no recordo a Mario Benedetti, vestit de comandant, recitant en alemany?

... Aquelles pel.lícules (IV)...

En Rusty-James té un germà gran i vol ser com ell. És un noi dur, però vol ser un mite. Vol regnar en les baralles del carrer, com El Noi de la Moto ho feia. Un boig respectat, un boig admirat, un boig temut. Els núvols passen ràpid i els rellotges marquen el temps: sempre hi ha un rellotge. Blanc, negre i peixos de colors: els peixos de Siam. Nostalgia d'un passat. Intensitat d'un present. De protector a sacrificat. Canviar de vida o morir en l'intent. Una moto marxa cap a l'oceà.

Llums i ombres d'adolescent. Llums i ombres tràgiques, desesperades. Color de peixos, color d'un rostre. Desesperació, angoixa i desconcert. El pas del temps. La vida tancada entre les parets d'un aquari. La vida que atrapa i marca. El destí, una moto i l'oceà.

"Hi havia alguna cosa que no rutllava. Hi havia alguna cosa que no rutllava gens ni mica. Em vaig espantar de pensar què era el que no rutllava, però de tota manera ja ho sabia. Era grisa. Se suposava que feien llum vermella i blanca, i era grisa. Vaig mirar al voltant meu. Enlloc no hi havia colors. Tot era blanc i negre i gris. Tot era silenci, com una tomba."

EL NOI DE LA MOTO de Susan E. Hinton.

Qui farà de boig de la ciutat?

...Aquelles pel.lícules (III)...

Una donació, a canvi d'una lobotomia. Diners per un sanatori, a canvi de treure del cap d'una noia la mort del seu cosí, en Sebastian. Els estius eren per la mare, Mrs. Venable. A les Galàpagos van assitir, mare i fill, a la sortida, de l'ou, de milers de tortugues: corrien cap a l'aigua mentre tot de falcons es tiraven contra elles.

"Aquest és el veritable rostre de Déu".

L'estiu següent, el fill no vol la mare, prefereix anar de vacances amb la seva cosina, la Catherine.

El doctor investigarà en la ment de la noia, i es descobrirà com va morir en Sebastian.

Records i somnis. El mal del món i la vida cruel. Un sanatori decadent i un jardí exòtic. Tortugues i falcons. Una platja i un banyador blanc. Pells brunes i ulls brillants.

Qui no recorda l'aparició en escena, baixant en un muntacàrregues, de Mrs. Venables?

... Aquelles pel.lícules...

"Es preferible no viajar nunca con un hombre muerto"

Amb aquests mots, veiem un tren que de la costa civilitzada, va cap a l'oest sense llei. Viatgers cada cop més salvatges, mirats furtivament per un contable gris i poruc. Un embolic, un mort i una bala al pit. Comença un viatge interior, i com no apareix l'indi gros i bo: Nobody.

"Te conozco William Blake, he leído tus poemas, y en esta vida haces poesía con la pistola."

Dos personatges desconeguts, amb vocació d'esperits lliures. Un riu i una canoa, viatge iniciàtic, nits de foguera, rituals, somnis i una roca-oracle.

Pel.lícula on, es diu més que es parla. Blanc i negre per un oest distant al que estavem acostumats. Un indi que llegeix poesia, i en els mots del poeta reconeix els pensaments de la seva tribu. Compartiran camí l'home moribund i l'home viu, i els seus silencis ompliran de paraules la sala.

"Esa arma reemplazará tu lengua. Aprenderás a hablar a través de ella, y tus poemas ahora seran escritos con sangre."

... Aquelles pel.lícules...

La situació del moment només deixa dues alternatives: o menges o et deixes menjar. Un descampat, un edifici, i una colla de personatges curiosos, dignes precursors de "La Comunidad". Louision, expallasso, exmúsic i exalumne de Pep Bou arriba: busca feina i on dormir. Poca carn, però hi ha gana, es diu el carnisser-propietari-assassí. El noi es converteix en l'ajudant,veí de l'edifici i futur plat a taula. Els veïns tenen gana, cal trobar la manera de matar-lo. La Laurie l'avisa: "no surtis de nit", mentre el Carter continua amb els seus intents de seducció. Per les clavegueres, uns terroristes vegetarians volen acabar amb les desaparicions d'aquell edifici.

Viratges de color i tenebres, suspens i comèdia, estètica de còmic i situacions surrealistes.

Qui no recorda la sublim composició sonora quan es barregen tots els sons de cada planta de l'edifici?